Si vols saber d'on ve l'ou que et menjaràs mira la sèrie de números que es troba en la corfa. És la manera que tindràs de saber si la gallina de la qual procedeix s'ha criat en una gàbia, en el sòl o si són camperoles o ecològiques. Però què hi ha darrere de cada sistema de cria, quines limitacions té. T'ho diem

Saps com es crien les gallines? La resposta a aquesta pregunta està en la primer xifra de la sèrie estampada en l'ou.

La clau està en la gallina

Pot ser que siga el 0, el 1, el 2 o bé el 3. A part de saber què significa en cada cas és important que conegues les limitacions de cada forma de cria.

• Gallines criades en gàbia (3). Des de 2012, la normativa exigeix que les gàbies estiguen condicionades: una superfície mínima de 2000 cm², un niu i un espai per a picotejar i furgar, que pot contindre diverses gallines. La superfície mínima utilitzable per animal és 600cm² (16.7 gallines/m²).
• Gallines criades en sòl (2): Les gallines no estan tancades en gàbies, però tampoc tenen accés a l'aire lliure.  Els ocells deambulen en els graners de planta oberta amb pisos coberts, equipats amb nius i penjadors. L'espai que tenen és limitat (densitat dels ocells podrà ser de fins a 9 gallines per m²). En els sistemes 2 i 3, en alguns casos es talla el bec a les gallines perquè no s'agredisquen unes entre elles o a si mateixes.
• Gallines camperoles (1): En aquest cas, les gallines sí que tenen accés a l'aire lliure als quals tinguen accés durant tot el dia.
• Gallines de producció ecològica (0). La normativa estableix condicions relatives a la densitat de població (màxim de 6 gallines/ m² dins del galliner i de 4 m² per cap en l'espai obert) i de la seua alimentació (Almenys el 80% d'aliment ha de procedir de l'agricultura ecològica). En aquest sistema, l'ús de medicaments està molt restringit. En cap cas es permet el tall de pics, excepte casos excepcionals, ni l'ús de matèries OGM.  No obstant això, el reglament no estableix obligacions específiques relatives a les condicions higio-sanitàries de les instal·lacions, ni normativa sobre les condicions mínimes de salubritat dels animals (lesions, infeccions).

Què significa cada número?

Agafa l'ou i mira la xifra que té estampat en la corfa. No és un codi secret, és el codi d'identificació que el productor està obligat a marcar des de l'1 de gener de 2004. Aquest número amaga una informació molt valuosa per al consumidor dels ous envasats o a granel (categoria A).

La xifra et revela tres aspectes: la forma de cria, l'estat membre de la UE del qual procedeix i la granja productora.

• Primer dígit: indica la forma de cria de les gallines. (0,1,2,3,4)
• Segon i tercer dígit: Codi de l'Estat membre de la UE del qual procedeixen els ous (ÉS per a Espanya).
• La resta: corresponen a la identificació de la granja de producció.

Sense diferències alimentoses

A l'hora de triar un ou cal separar els criteris ètics dels científics. No hi ha diferències nutritives entre l'ou d'una gallina de gàbia i el d'una gallina camperola, encara que sí que és cert que el sistema utilitzat en les granges pot fer-se millor o pitjor segons la professionalitat i l'esforç de l'operador de l'explotació.

A més, no totes les races són aptes per a viure en qualsevol tipus de sistema de cria; les races més rústiques (normalment les autòctones), estan més acostumades a viure a l'aire lliure que qualsevol altra. El que també és cert és que trobar races autòctones, no mesclades, és cada vegada més difícil, i només amb producció en gàbia correrien el risc d'extingir-se.

Pot consultar la notícia original ACI